Ressenya exposicio Farts1

On estan exposades?

Totes aquestes obres s'exposen al museu nacional d'arts de catalunya, situat a barcelona El museu nacional d'arts de Catalunya destaca pricipalment per la seva colecció d'art romantic Es va construir al 1935, pero, al 1990 va patir una reforma que el va deixar tal I com esta ara, el seu director es Josep Serra I Villalba

El Víbora

Que es?

Va ser una revista de còmics espanyola, de periodicitat mensual, orientada especialment al còmic underground, que va començar a publicar-se el desembre de 1979 i va desaparèixer el gener del 2005, després d'haver-ne publicat més de 300 exemplars i diversos especials Es va començar a exposar al 21/6/19 I s'acabara l'exposicio al 29/9/19

Historia:

Va néixer amb una sèrie d'autors que s'havien iniciat al món del còmic a les publicacions underground de mitjans dels anys 70, com Nazario (autor de la primera portada i del detectiu transvestit Anarcoma), Max (creador de Peter Pank), Gallardo i Mediavilla, Alfredo Pons, Martí i Sento. A mitjans dels anys 80, es varen afegir al projecte altres autors, com Jaime Martín, Calonge i, ja en els 90, es varen incorporar signatures com les de Mauro Entrialgo, Miguel Ángel Martín, Álvarez Rabo o Hernán Migoya. Va ser la introductora a l'estat espanyol dels autors clau del còmic underground nord-americà, com Robert Crumb, creador del còmic underground, Gilbert Shelton, Peter Bagge i els germans Jaime i Beto Hernández, i va publicar autors francesos com Martin Veyron o René Petillon. El seu estil irreverent li va permetre abordar sense embuts temes com la llibertat sexual, el consum de drogues, la lluita contra les centrals nuclears o la vida als baixos fons. Entre els nombrosos especials publicats per la revista, en destaca el dedicat a l'intent colpista del 23-F (1981), en el qual El Víbora es va atrevir a fer l'humor més negre en una situació realment difícil. La tirada del primer número, segons l'editor, va ser de 24.000 exemplars i, en el seu millor moment, les tirades van arribar als 80.000 exemplars. Però es calcula que les vendes havien caigut en els últims anys fins als 6.000 exemplars mensuals, fet que va acabar per fer-ne inviable la continuïtat econòmica. Molts dels còmics publicats a El Víbora han sigut recollits en àlbums per la seva empresa editorial, Ediciones La Cúpula. L'any 2019, coincidint amb el 40è aniversari del seu primer número, el Museu Nacional d'Art de Catalunya va voler homenatjar-la dedicant-li l'exposició monogràfica «El Víbora. Comix contracultural» tot preparant la integració del còmic en tant que novè art dins de les col·leccions del museu. La mostra es centrà en la primera dècada de la revista, la que marcà la seva filosofia, i reuneix un centenar de portades, 38 originals, fotografies i documents.

Dibuixants:

Paco Roca: Francisco José Martínez Roca (València, 1969), conegut com a Paco Roca, és un dibuixant de còmics. Està adscrit al moviment de la novel·la gràfica, que produeix per al mercat global.A més de crear còmics, Paco Roca es dedica a la il·lustració publicitària. Guanyador del prestigiós premi Inkpot Award 2019 a la Comic Con de San Diego.

Ramon Rosanas: Ramon Rosnas (Badalona, 18 de març de 1966) és un dibuixant de còmics i il·lustrador badaloní conegut a nivell internacional pel seu treball als Estats Units sobretot per l'editorial Marvel Comics.

A l'exposició:

Perque les obres estan ordenades d'aquesta manera?

Per el que vaig veure, totes les obres estaven ordenades segons la data la cual van ser dibuixades

Alguna obra en particular que et va cridar l'atencio?

Personalment, em va cridar molt la atenció unes cuatre obres que hi havien juntes, les cuals, les dues de a baix tractaven el feminisme, obvi desde un punt d'humor, ja que es la caracteristica principal d'aquesta exposició, mentres que, en les dues de a dalt, sortia una senyora netejant amb el davantal de cuinar, cosa que vaig trobar sense sentit Em va cridar l'atencio aixo per el simple fet de que, en aquest comic utilitzen un humor molt negre, I, l'epoca on estava creada era bastant falocentriste, per tant, veure que estan defensant el feminisme d'alguna manera em va sobtar

L'exposició te algun tema en concret?

Jo crec que el tema que te l'exposició en general es criticar, de alguna manera o altre amb un humor absurd, encara que, hi hagin algunes imatges que no tenen aquest humor tant directe, es a dir, et fan pensar en comptes de ferte riure

Com es diferencia aquesta exposició de alguna altre?

La principal diferencia es la forma en la que esta representada perque, aquesta esta feta desde la part absurda I exageradada de la realitat, mentres, que, les demes, son mes realistes

Analisis de les obres: He escollit aquestes dues obres perque son les que mes m'han cridat l'atenció No he trobat el contingut, aixi que, em basare a analitzar la portada de les obres La obra de la esquerra es de la que mes m'en recordo, ja que, em va fer molta gracia que, el autor “personifiqui” coses abstractes com la llei, l'ordre I el crim La imatge dona a entendre que el crim no te res a fer en contra de la llei o del ordre, pero, tambe, representa el poder que te l'ordre I lo facil que li resulta utilitzar la llei per a caçar al seus enemics a mes a mes, el representen com si fos un esperit, o, alguna cosa terrorifica, es a dir, indirectament, esta dient que el poder del Ordre I de les persones que estan alla es terrorific Tambè, a l'esquerra de la imatge, surt una obra anomenada: “el poder de la razon” Crec que representa que, qui te la raó es qui te mes poder

L'obra de la dreta, en cambi, la he escollit perque em sorpren veure una superheroina femenina sense estar tan sexualitzada com el que fan de normal els del vibora, ja que, no te els pits enormes I marcadisims ni es centra en que la cara de la noia sigui “perfecte” Tot I aixo, segueix estant molt sexualitzada per el nivell de roba que porta, ja que va mig nua Aquesta obra podria ser un inici del feminisme? Podria ser un pas endavant de part del vibora per a unirse a aquesta lluita? No se que respondre, pero, m'agradaria pensar en aixo

Opinio personal: Personalment, m'ha encantat aquesta exposició, pero, sobretot, m'ha agradat el estil propi d'aquesta Aixi com els pintors tenen un estil unic pero, basat en altres artistes (com van gogh), el vibora te un estil unic de dibuix per cada un dels dibuixants, cual cosa es nota per cada obra que veus, que fa que siguin mes o menys iguals, pero molt diferents, es impresionant com ho consegueixen cuant estaba alla, fins I tot em vaig riure de lo absurd que son algunes obres, I, aquest es l'objectiu del obra en si, treuren's un somriure

Antoni Fabrés i costa:

Biografia:

Va neixer al 27 de juny de 1854 a Gràcia i va morir al 1936, Roma, va ser un aquarel·lista, pintor i escultor orientalista molt influenciat per Fortuny. Fill de Gaietà Fabrés i de Magina Costa, va néixer a la vila de Gràcia. El seu pare fou el seu primer mestre tan de pintura com d'escultura, demostrant des de molt petit extraordinàries habilitats. El 1867 obté una medalla i ingressa a l'Escola de Llotja de Barcelona estudià escultura. El 1875 va rebre un premi pel qual va marxar pensionat a Roma on aviat va deixar de realitzar escultures i va consolidar la seva mestria en la pintura. Treballà a Barcelona entre 1886 i 1892, quan va marxar a viure a París, on el seu prestigi internacional augmentà, gràcies al suport del seu marxant Adolphe Goupil i als nombrosos premis guanyats. El president de Mèxic, Porfirio Díaz, el va nomenar Inspector General de Belles Arts de Mèxic, càrrec que ostentà fins al 1908. Tornà a Roma on morí el 1936.

Obres:

Escultures El domador de serpents El suplici de Prometeu

Pintura Es conserven moltes pintures d'Antoni Fabrés a l'antiga casa del comú de les Corts, a la plaça de Comas. També hi ha dibuixos seus als fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya. L'exposició dura desde el 31/5/19 fins al 29/9/19

A l'exposició:

Perque les obres estan ordenades d'aquesta manera?

Per el que vaig veure, totes les obres estaven ordenades segons la data la cual van ser dibuixades

Alguna obra en particular que et va cridar l'atencio?

Em va cridar l'atencio sobretot la pintura de les dones bojes que estaven en un reformatori, la mirada seria I la naturalitat amb la que sortia era simplement meravellos

L'exposició te algun tema en concret?

El tema principal de la exposició es veure l'evolucio del artista, ja que, aquest artista ha pasat per molts cambis, de l'escultura a la pintura basant-se en el cos huma principalment, I, despres, va fer pintures mes realistes Tambe, s'ha cambiat molt de lloc on viu I aixo ha influit en el seu art

Com es diferencia aquesta exposició de alguna altre?

Es com molt mes huma, amb evolució molt marcada I molt facil de veure, crec que es aixo el que diferencia aquesta exposició de les altres

Analisis obres:

La imatge de la esquerra es la de la dona boja que he anomenat abans, simplement m'encanta, es molt natural, es... no puc descriure-ho be, pero crec que es la meva obra preferida de tota la exposició

La imatge de la dreta es una obra inacabada de cuant Antoni Fabres es va passar a la pintura, de just al principi es pot notar que, a la figura humana li va dedicar molt de temps, pero, a tota la resta de la imatge no, que esta sense acabar aixo ens ensenya que, al ser escultor, li dona molta mes importancia a les figures humanes que a la imatge en general

Opinio personal:

Aquesta exposició no ha estat malament, pero, no m'ha despertat tant l'interes com ho ha fet el vibora es posible que sigui perque, jo, com a persona, m'encanta el humor I soc molt partidari de prendre les coses amb humor, al ser tan seria I tant directe no m'ha causat una bona impresio tot I aixo, es un pintor magnific que, ha aconseguit moltes coses Em va sorprendre molt en el tema de que el museu el va trucar per donarli una pensio mensual I per posar les seves obres permanentment alla I, al final, que s'en anessin sense donarli res mes que mala fama cap als altres artistes Oriol Maspons i Casades:

Biografia:

Va neixer a Barcelona el novembre de 1928 i va morir a ibídem, el 12 d'agost de 2013 va ser un fotògraf català. Va immortalitzar els anys de la Gauche Divine i el Somorrostro de Barcelona i autor va contribuir de forma decisiva a la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya durant la dècada dels seixanta Va viure a París del 1955 al 1957, i col·laborà a les revistes Paris Match, Elle i Boccacio. Bocacci fou una revista publicada per l’empresari Oriol Regàs. Estava dirigida pel cineasta Jordi Grau, el redactor en cap era Juan Marsé i el director artístic, el fotògraf Xavier Miserachs. El 1956 va entrar a formar part del consell editorial de la revista AFAL, encara que ja era conegut per la seva activitat en l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya i per haver publicat diverses fotos a Arte Fotográfico. Amb motiu de l'obtenció de diversos premis en concursos, el 1957 al número 61 d'aquesta revista va definir el terme «salonisme» per denunciar un tipus de fotografia pictorialista que només tractava d'aconseguir guardons dins d'una estructura de jurats de concursos molt ortodoxos. El 1963 Josep Maria Casademont va crear la revista Imagen y Sonido amb una línia editorial molt propera al documentalisme fotogràfic, encara que també propera al treball de les associacions fotogràfiques. En ella va recollir treballs de la Nova Vanguardia, nom que va posar al grup format per Xavier Miserachs, Ramon Masats, Oriol Maspons, etc. També ha publicat la seva obra en altres revistes especialitzades en fotografia com Nueva Lente, Annual Photography o Photography Year Book, així com en premsa i revistes generals com Gaceta Ilustrada. Interviú va inserir un anunci a La Vanguardia del 28 de setembre de 1977 per buscar una dona violada que hagués quedat embarassada a conseqüència de l’agressió, per tal d’“obrir un procés informatiu contra les violacions”. S’oferia màxima discreció, així com alts honoraris. La manca absoluta de respecte envers les víctimes i el tractament sensacionalista del tema que pressuposava un anunci d’aquelles característiques va provocar la protesta de diverses associacions feministes, que es van manifestar davant l’estudi de Maspons. Ha il·lustrat portades de diverses col·leccions de llibres, i les seves fotografies també han il·lustrat moltes obres literàries, com Poeta en Mueva York, de Federico García Lorca. Una de les seves deixebles fou Colita. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. Són famoses les fotografies que va realitzar al Somorrostro, a Eivissa durant els anys 70 i a la Gauche Divine. Ha realitzat nombroses exposicions i algunes de les seves fotos estan exposades al Museum of Modern Art de Nova York. El desembre de 2010 va anunciar que deixaria la seva col·lecció privada de fotografies al Museu Nacional d'Art de Catalunya, format per unes 1.500 fotografies sobre paper fetes entre els anys 50 i 80, sempre que la Fundació Elsa Peretti, propietària del fons, es fes càrrec de l'adeqüació de les fotografies (documentació, escanejat i neteja).

Obres:

Poeta en Nueva York, de Federico García Lorca (1966)

La caza de la perdiz roja de Miguel Delibes Arquitectura gòtica catalana d'Alexandre Cirici i Pellicer (1974)

Arte visigodo en España, de Pere de Palol La Universidad de Barcelona, promogut per Fabià Estapé (1981)

Els barcelonins, amb Xavier Miserachs i Ribalta i Colita (1981)

Exposicions:

1998 - Oriol Maspons: L'instant perdut, al MNAC

2019 - Oriol Maspons. La fotografia útil. Museu Nacional d'Art de Catalunya: El 2013 el Museu Nacional d'Art de Catalunya va anunciar una exposició retrospectiva de cara al 2015, que va ser finalment realitzada el 2019. L'exposició va mostrar 530 imatges on es podia conèixer més de quatre dècades de la seva activitat en els camps del reportatge, el retrat, la moda i la publicitat. L'expo va ser el resultat de la investigació realitzada sobre el fons que el fotògraf va dipositar al Museu Nacional el 2011: més de 7.000 fotografies en paper, negatius i documents. Aquesta exposició, dura desde el 5/7/19 fins al 12/1/20

A l'exposició: Perque les obres estan ordenades d'aquesta manera?

Per el que vaig veure, totes les obres estaven ordenades segons la data la cual van ser dibuixades

Alguna obra en particular que et va cridar l'atencio?

Em van cridar l'atenció sobretot les de les mascotes, es a dir, el projecte en el cual, l'oriol feia una entrevista a diverses persones, I, depen de les seves respostes, li feia una foto amb un animal o algun altre A part de ser una idea bastant original, em va agradar el que s'assembla l'animal triat a la persona fotografiada, tots tenien algo en comu

L'exposició te algun tema en concret?

No te cap tema en concret, simplement mostren les millors fotos del artista en el ordre que han sigut creades

Com es diferencia aquesta exposició de alguna altre?

La principal diferencia que he trobat es que, cada “pack” de fotos que feia, es situava en llocs molt diferents, es a dir, passaba de fer un grup de fotos a Barcelona, a fer fotos a Paris, a anarse a Italia...

Analisis obres: A la primera fotografia, podem veure com era barcelona abans, un lloc bastant humilde I, al fons, podem veure com eren les cases en aquella epoca. Tambe surten uns nens, els cuals podem observar per saber la vestimenta de la epoca, que no tenen molta cara de estar passant-ho be, tot el contrari, semblen tristos o preocupats per alguna cosa

A la segona fotografia, podem veure a una noia fent de model amb dos guardies darrera, aixo, a dia d'avui, seria inimaginable fer-ho, ja que, es ilegal fer fotografies a un guardia de seguretat probablement va fer aquesta foto aixi per demostrar que anes on hi anes, hi ha gent mes “lliure” (representat per la dona en bikini) I hi ha gent mes obligada a treballar I que no tenen un descans ni per relaxarse Opinió personal: Personalment no m'ha agradat gens ni mica Se que es un artista de gran importancia, pero, es que les seves obres m'han semblat repetitives I amb 0 encant. Sona una mica borde, pero esque simplement no m'han agradat gens