Pablo Pérez-Mínguez: El seu estudi va ser un dels centres neuràlgics
de la Moguda, on van passar i es van fotografiar tots els seus
protagonistes. Sota el lema del "Tot s'hi val", el
resultat és una impactant imatgeria gamberra dels personatges
més rellevants de l'època.
Ouka Leele: La frescor i el risc d'una joveníssima creadora que es
va atrevir a experimentar amb un llenguatge propi. Les seves fotografies
oníriques i plenes d'artifici, pintades amb aquarel·la, són el
resultat,segons l'autora, d'idees que lentament han cobrat forma
en la seva imaginació.
La movida va ser un fenomen social, cultural i lúdic desenvolupat a Madrid entre 1977 a 1984, amb el seu punt àlgid entre 1981 i 1982,en què un grup d'artistes liberals i excèntrics amb ganes de canviar tot el panorama artístic que fins llavors hi havia hagut a Espanya creen un moviment que destacava per ser un moviment divertit i frívol, que pretenia trencar amb l'anterior època franquista i la censura.
Miguel Trillo: A prop del l'epicentre de les actuacions musicals i de l'escena contracultural, retrata la llibertat del carrer i la joventut de moment, agrupada en tribus segons la seva manera de vestir i els seus comportaments.
Alberto García-Alix: Les fotografies de primera època de García-Alix són testimoni de com es transformava el carrer i els personatges que l'habitaven. Les seves imatges constitueixen una altra crònica deL moment, que ens mostra a una generació que també va ser arrasada per la droga i la sida. la frase "Don't follow me, I'm lost" (No em segueixis, estic perdut), a més de ser el primer tatuatge de García-Alix,reflecteix perfectament el que per a l'autor van ser aquells anys.
La mostra ofereix una aproximació a aquest moment històric des de la perspectiva de la fotografia,
abordant àmbits i mirades radicalment diferents.
