Treball FArts sortida 2
- ajimenez5
- 12 oct 2019
- 11 Min. de lectura
Actualizado: 5 dic 2019
Renau
On esta exposat? Està exposat al Born El Born CCM es un espai històric, un nucli de memòria col·lectiva i un equipament cultural de segle XXI únic a Europa, Com a espai històric, l'edifici de l'antic mercat de Born (1876), primer edifici de l'arquitectura de l'ferro a Barcelona, és una mostra viva de l'auge de la ciutat com metròpolis europea durant el segle XIX. Conserva en el seu interior el jaciment arqueològic de les cases d'aquesta part de al barri de la Ribera de la Barcelona de l'1700 que van ser derruïdes per construir una ominosa ciutadella de repressió. Com a nucli de memòria col·lectiva, al Born CCM es recorden els fets de la Guerra de Successió i de el lloc de 1714, i les transcendents conseqüències que van tenir per a Barcelona i per a Catalunya. Com a centre cultural, El Born CCM és un mercat de cultura, un espai polivalent i obert a tothom amb una programació diversa que inclou activitats literàries, teatrals i musicals, entre moltes altres.
Biografia
Va nàixer el 17 de maig de 1907 al Carrer de les Comèdies, en la cantonada amb el Carrer de la Pau de la ciutat de València.Entre 1919 i 1925 va estudiar Belles Arts a València. Va guanyar el seu primer concurs de cartells amb 18 anys. Va treballar també com a fotògraf i muralista i els seus cartells cinematogràfics eren apreciats en tot el món. Militant del Partit Comunista d'Espanya des de 1931 i fundador de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris (1932), la seua celebritat es consolida amb els cartells editats per a donar suport a la República durant la Guerra Civil espanyola, tot i que també atenia encàrrecs comercials, com la realització d'un mural al palau de Santàngel, localitzat al Carrer Cavallers de València o il·lustracions a diferents editorials. Va ser professor de Belles Arts en la Universitat de València, sent un dels seus alumnes Rafael Raga. L'any 1936 va ser nomenat director general de Belles Arts, sent qui va encarregar a Picasso la realització del Guernica l'any 1937 per a l'Exposició Internacional d'Arts i Tècniques de París i qui va decidir el trasllat a les Torres de Serrans de València part de l'obra del Museu del Prado per salvar-la dels bombardejos de Madrid organitzant amb posterioritat el seu trasllat a Suïssa. Va ocupar el càrrec fins al final de la contesa el 1939. En acabar la guerra, passa a França i és internat en un camp de refugiats camp de refugiats a Argelers. Aconsegueix un visat per a Mèxic al maig de 1939, on treballarà per a revistes espanyoles en l'exili i on col·laborarà amb David Alfaro Siqueiros. D'aquest període daten els murals del Casino de Cuernavaca. Durant el seu exili a França i Mèxic fou vigilat pels serveis d'intel·ligència americans. L'any 1958 deixà Mèxic per a instal·lar-se a Berlín Oriental (República Democràtica Alemanya). Ací va realitzar murals i fotomuntatges (Fata Morgana USA 1967 i The american Way of life 1977). Beneficiat per l'amnistia general de 1976, va tornar a Espanya, però només ocasionalment. Va morir l'11 d'octubre de 1982 a Berlín Oriental, a l'edat de 75 anys. A l'exposició: Perque les obres estan ordenades d'aquesta manera?
Perque esta fet perque sigui cronologicament, es a dir, esta exposada segons les va fer, aixi, es consegueix veure molt mes clar els seus cambis, ja que, segons viatjaba, cambiaba el que feia Alguna obra en particular que et va cridar l'atencio?
L'unica obra que em va cridar minimament l'atenció va ser el muntatge que va fer amb mig cuadre mostrant la pobresa de un poble I, l'altre mig, mostrant armes, bombes I coses per el estil L'exposició te algun tema en concret?
El tema principal de la seva exposició es el comunisme, ja que, posa molts simbols comunistes, I, es queixa del capitalisme mostrant coses com la de hitler, que va plasmar en el seu cuadre amb el simbol nazi fet de monedes
Com es diferencia aquesta exposició de alguna altre?
Principalment per els cambis de l'autor, ja que, va començar a fer ilustracions, I, despres, va acabar fent cinema I series de televisió Analisis obres:
Aquesta obra te la bandera comunista darrera, I, davant, cuatre personatges principals comunistes, tambe hi ha un text per animar a la gent a que s'uneixi al partit comunista, es simple, pero arriba be a on es proposa En aquesta imatge es veu a un home, que, esta representat com a la majoria de gent adinerada per el capitalisme, I, a baix, mostra una sombra amb la forma d'espanya. Als peus d'aquest capitalista, esta la porta d'Alcalà, aixi mostra que el capitalisme mana sobre tota espanya, que espanya esta als peus del capitalisme Opinió personal:
Aquesta exposició esta molt be, pero, com ens vas explicar tot el que va dir el guia un dia abans, no va ser tant impresionant, si no, que la vaig trobar bastant aborrida tret aixo, crec que era molt bon ilustrador, I, que el seu estil sempre ha sigut el mateix
(Al)Most life On esta exposat? Està exposat a santa monica, El Centre d'Art Santa Mònica va obrir les seves portes el l7 de maig de 1988, amb l'exposició El surrealisme a Catalunya, 1924-1936 i ha acollit més de 150 exposicions i milers de conferències. Al llarg d'aquests anys, han nascut certàmens com la Primavera Fotogràfica i la del Disseny, la Mostra d'Arts Electròniques, la de VideoDansa i l'Arslibris. El centre ha tingut diverses denominacions i etapes: 1988 - 2002 : Centre d'Art Santa Mònica El primer encàrrec que van rebre els arquitectes encarregats de la reforma del convent, era crear la seu provissional del futur Museu d'Art Contemporani de Catalunya. Aquesta proposta va anar evolucionant, fins a convertir-se en un projecte de centre polivalent. Després d'un període de reformes, el Centre d'Art Santa Mònica es va inaugurar el 17 de maig de 1988 amb una exposició sobre el surrealisme. El seu objectiu era fer la funció de sala d'exposicions d'obres d'art contemporani de la Generalitat de Catalunya. La primera mostra va ser comissariada per Josep Miquel Garcia, que va ser el primer director fins a 2002. Tot i el plantejament inicial, el centre no va néixer com a contrapartida al projecte del MACBA. Segons la mateixa Generalitat, la idea era comptar amb un centre de primera categoria per a exposicions pròpies i, al mateix temps, revitalitzar la part baixa de la Rambla. També es volia instal·lar el Servei d'Arts Plàstiques de la Generalitat. En la seva primera etapa no disposava de pressupost autònom. El centre també acollí el Centre de Documentació i Art Contemporani Alexandre Cirici (creat el 2 de juny de 1984), una biblioteca i hemeroteca d'art del segle XX i un arxiu d'artistes del mateix segle, majoritàriament dels anys 40 a principis del segle XXI. El 6 d'abril de 2006 tot aquest arxiu va ser traslladat i integrat al Centre de Documentació del MACBA. En aquest período s'exposa Ferran Garcia Sevilla, Zush, Pistoletto, Dieter Appelt, Angel Jové, Francesc Torres, General Idea, Carles Pazos, Ettore Sottsass, Hannah Collins, Joseph Beuys, Bernard Plossu, Castiglioni, Chris Burden, Antoni Muntadas , Alfredo Jaar, Pere Formiguera o Ingo Maurer. Col.lectives com: “Le demon des anges” ( sobre 16 artistes chicanos de Los Angeles), “Performances” ( amb Brossa, Juan Hidalgo o Ulrike Rosenbach), “Artistes de Colonia” ( amb Kippenberger, Polke, Richter o Trockel), “Ultima frontera” ( sobre l´art portugués, amb Cabrita Reis, Molder, Croft, o Sarmento), “Subjecte de ficció” ( sobre l´escena francesa, amb Philippe Cazal o Ange Leccia), “Cameres Indiscretes” ( amb Rodney Graham, Jeff Wall, i la col·laboració de Dan Graham), “Domini Public” ( amb Liam Gillick, Jo Spence, o Guerrilla Girls), “Avantguardes artístiques xineses” ( amb Xu Bing, Liu Wei o Gu Wenda), o “Cuba Siglo XX” ( amb José Bedia o Kcho) O revisions de l´art català i espanyol com “Surrealisme a Catalunya”, “L´avantguarda de l´escultura catalana”, “Informalisme a Catalunya”, “Idees i actituds, entorn de l´art conceptual a Catalunya”, “Anys 90, Distància zero”, o “Dau al Set, el foc s´escampa”. 2003 - 2008 : CASM
L'any 2003 va iniciar-se una nova etapa al Centre d'Art Santa Mònica, amb una programació que girava al voltant d'una vintena d'exposicions individuals de nova producció, distribuïdes en 4 blocs anuals i un ampli programa d'activitats. Els eixos principals d'aquesta programació van tenir una marcada voluntat transgeneracional, la barreja d'artistes locals i internacionals i, en definitiva, treballar en la recerca en art i utilitzar l'art contemporani com a generador de discurs. En aquest període el centre es va orientar cap a la producció artística contemporània. En aquest període el projecte s'assimilà al de les Kunsthalle alemanys, on es difonia la creació emergent fora del circuit museístic i comercial. Durant aquest període el seu director fou Ferran Barenblit. El maig de 2003, el llavors conseller de cultura Jordi Vilajoana va anunciar unes obres de remodelació del centre, amb l'objectiu d'apropar el centre a les Rambles i crear una nova sala d'exposicions de 300 metres quadrats, cobrint el claustre. A la planta baixa es va obrir un nou accés a nivell de la Rambla, es va canviar la disposició de les sales i els seus revestiments, dotant-los de major neutralitat, i es va instal·lar un nou ascensor panoràmic. Va incorporar un punt de lectura i una videoteca a la primera planta, va traslladar la llibreria d'art i va crear una cafeteria-restaurant. Les oficines es van ubicar a la segona planta. Les obres de rehabilitació les va fer el mateix arquitecte Albert Viaplana, qui també va intervenir quinze anys abans en la rehabilitació del convent de Santa Mònica. El treball arquitectònic es va plantejar en funció del projecte artístic del CASM, que llavors era definit com un espai de construcció de l'art contemporani destinat a potenciar la recerca de nous llenguatges, la producció de nous treballs i el reconeixement de les diferents modalitats de creació. Les obres tenien un pressupost d'1.011.529 euros. Durant aquest període es van poder veure exposicions de Leandro Erlich, Mabel Palacín, Albert Tarés, Gite Villesen i Christiane Erharter. Pel que fa a les representacions de l'art català, es van fer exposicions sobre el Surrealisme a Catalunya, l'Informalisme a Catalunya (1990), Constants de l’Art Català Actual (1992), Col·lecció Riera. Anys 40 (1994), i Arquitectura a Catalunya. L’era democràtica 1977-1996 (1996). Barenblit va deixar el càrrec l'estiu de 2008 per discrepàncies amb Joan Manuel Tresserras, el llavors conseller de cultura de la Generalitat de Catalunya. Tresserras volia reubicar en un altre centre el projecte de Barenblit a causa de la poca assistència de públic. «No pot ser que un equipament públic situat en un lloc per on passa mig milió de persones al dia estigui buit» va afirmar el conseller. Barenblit, al seu torn, defensava la projecció internacional del projecte. Barenblit va ser substituït per Vicenç Altaió, fins al moment director de la KRTU. Arran d'aquest canvi es va plantejar que l'activitat duta a terme pel CASM es traslladés a altres espais 2009 - 2013 : Arts Santa Mònica
El mes de juliol de 2008 l'espai va canviar la direcció i Vicenç Altaió n'assumí el càrrec. El febrer del 2009 el centre va canviar el nom per Arts Santa Mònica, nom que encara manté. Amb la direcció d'Altaió el centre es va orientar cap a la divulgació i estudi de projectes que relacionaven l'art, la ciència i la comunicació. Es tractava d'una clara voluntat interdisciplinària, on l'equip directiu comptava amb Manel Guerrero com a responsable de l'àrea artística, Josep Perelló per la ciència i Enric Marín per la comunicació. Cal remarcar que ens els 4 anys de la seva direcció el centre va perdre un 47% del seu pressupost inicial.El gener de 2012 l'eix de ciència va caure del projecte, quan Josep Perelló, físic de la Universitat de Barcelona i responsable de l'àrea de ciència va dir que abandonava el projecte, ja que no hi havia garanties de poder dur a terme el programa. També es va cancel·lar el servei pedagògic del centre. Durant el període Altaió les exposicions van ser molt variades, anant des d'Isabel Coixet, John Berger; Mireia Sentís, Agustí Centelles, Quim Monzó o Salvat-Papasseit.Altaió deixà el càrrec el 30 de juny de 2013. 2013 : Centre de la Creativitat
El febrer de 2013 Ferran Mascarell va anunciar que el centre «es reorientaria i es convertiria en un laboratori d'idees com a punt de confluència de la creativitat i serà un generador de continguts que circulin pel territori i internacionalment» Poc després es va saber que no es comptava amb Altaió per aquesta nova orientació del projecte. El juny de 2013 Mascarell va tornar a comparèixer per explicar una nova proposta pel centre: és convertir-ho en un centre d'exhibició, però no d'exposicions. Un centre més experimental però no tan arriscat com en el seu període anterior. Es preveu que hi hagi exposicions sobre l'activitat creativa del present, i es vol que hi hagin activitats orientades al professionals del sector (arts visuals, arts escèniques, publicitat, arquitectura, disseny...) El centre comptarà amb la direcció de Conxita Oliver i l'assessorament de Bibiana Ballbè, Didac Lee, Alfons Cornella, Pau Alsina, Teresa Camps, Miquel Espinet, Benedetta Tagliabue, Jaume de Laiguana, Toni Segarra, Franc Aleu i Àngels Ribé. L'escola Elisava va treballar en un nou disseny gràfic per al centre. El 18 de novembre de 2013 es va presentar oficialment la nova etapa Arts Santa Mònica, on el conseller va dir que «ha de ser aparador i altaveu de la creativitat de Catalunya; un espai que doni resposta als creadors catalans en les diferents vessants i que els creadors sentin com a seu.» L'objectiu és consolidar un espai propi per a l'exhibició i difusió de la creativitat catalana contemporània per a impulsar la creació que es fa al país, obrir noves oportunitats als creadors i posar-los en diàleg amb altres creadors locals, nacionals i internacionals, així com amb agents i emprenedors que puguin contribuir a la seva carrera. Els projectes expositius volen potenciar l’atenció als creadors emergents en disciplines diverses. Que es? La vida és Art a través dels seus mecanismes, xarxes de dades, computació, robòtica, ciència, xarxes virtuals i reals, una cyborización present, bàsica, a través de petits neuroestimuladores, marcapasos que condicionen el batec del cor, passió a cop de “like”. El teu futur ja no està disponible, és passat. Obres amb essències de vida, no només en la seva creació, sinó en la representació del llenguatge, la comunitat, la naturalesa, reaccions humanes, els records, el posthumanisme…la trobada de diversos camps de coneixement a partir de la tecnologia, del téchné, que l'art vela i revela. En la seva reflexió a la recerca de l'essència de la tecnologia, Heidegger la va redefinir com alguna cosa que va més enllà del merament instrumental, i que només es pot revelar a través de l'art, en l'essència de la vida, actual, la font de la vida, El Dorado. YGW en col·laboració amb NewArtFoundation, Hangar i la Col·lecció Beep d'Art Electrònic, generen una proposta en la qual l'antropocentrisme no només queda qüestionat, és vetat, mitjançant radicals impulsos electromagnètics, comunitats robòtiques, meduses alienígenes, paisatges virtuals més pròxims que els reals; de debò som necessaris? ART, és l'objectiu del YGW, el sentit de vida del festival, donar suport a l'experimentació, generar avantguarda, amb els qui la provoquen: Eugenio Ampudia, Gerard Kogler, Iván Paz, Jaime de los Ríos, Jan Mech, Kenneth Dow, Lina Bautista, Mariano Sardón, Mariano Sigman, Patricio Rivera, Ricardo Iglesias i Robertina Šebjanič. Ells i elles són els protagonistes d'aquesta exposició que forma part de les seccions YEA (Young Electronic Art) i YAS (Young Art Sound) d'aquesta 5a edició del festival Young Gallery Weekend.
A l'exposició: Perque les obres estan ordenades d'aquesta manera?
Perquè esta per sales, I, hi ha algunes que, necesiten moltisim mes espai, aixi que s'han ordenat de manera de, mes petita o menys espai ocupat a mès Alguna obra en particular que et va cridar l'atencio?
Em va cridar moltisim la atenció la penultima obra que vam veure, la que era una “vida” comunicant-se amb tu, em va encantar, em va semblar brutal L'exposició te algun tema en concret?
El tema de aquesta exposició te de tema el futur, la robotica I els invents futurs Com es diferencia aquesta exposició de alguna altre?
Que consegueix ferte passar por, que estiguis en tensió,que entris a un altre mo Analisis obres: La obra que he comentat abans, es la que analitzarè. En els seus tres actes ha conseguit que tothom estigui super atent a la obra, ha conseguit crear un ambient de tensió perfecte El que crec que volia expressar el autor amb la obra es representar el futur de la vida, el representar el mon de la robotica, per aixó, feia que digues frases com “perque la meva veu s'assembla tant a la teva”? Ha conseguit que tinguem minima por sobre les inteligencies artificials que podrem crear a mes a mes, el soroll del rellotge t'envoltaba I t'aillaba del món, simplement genial Opinió personal: Com he dit varies vegades, m'ha encantat aquesta obra, no tinc paraules per expressar-ho
Comentarios